Ddg 23.11.2019 | 23:18
La delegació de Girona de la Cambra de Comerç Italiana organitza la primera edició de l'AMA (Acció pel Medi Ambient) Costa Brava, que és una jornada per analitzar els reptes i oportunitats de l'impacte climàtic a la costa gironina. L'esdeveniment es farà amb la col·laboració de diferents administracions i el sector privat el 28 de novembre a Platja d'Aro.
«Hem convocat els emprenedors de la província a una primera gran cita per reflectir conjuntament sobre l'abast del canvi climàtic al nostre territori», explica la presidenta d'honor de la Cambra de Comerç Italiana a Barcelona i responsable de la delegació de Girona, Emanuela Carmenati. Segons el tríptic publicat per la Cambra de Comerç, es pretén que les jornades siguin pràctiques i útils per a la universitat, administració, empreses i ciutadania.
Unificar objectius
L'objectiu de l'esdeveniment, apunten, és poder facilitar el desplegament del sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) al territori gironí. En aquest sentit, a la jornada hi participen actors de l'àmbit públic com les tres Cambres de Comerç gironines (Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Girona), la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, Ports de la Generalitat, Urma, Seprona, l'empresa Estrella Damm o Grimaldi, entre d'altres. A més, hi haurà representants de Sardenya com una de les regions italianes convidades.
https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2019/11/24/sector-public-privat-front-comu/1015505.html
CASTELL-PLATJA D’ARO - 29 novembre 2019
EMILI AGULLÓ - CASTELL-PLATJA D’ARO
El teixit empresarial de la demarcació i representants de les administracions van coincidir ahir en molts punts de la diagnosi de la crisi climàtica i els riscos a què aboca el territori. Ho van fer a Platja d’Aro, en el marc de la primera jornada AMA (Acció pel Medi Ambient) Costa Brava, promoguda per la delegació gironina de la Cambra de Comerç Italiana a Barcelona per afavorir el debat i la cerca de solucions factibles. El vicepresident de la institució, Daniel Furlan, va centrar l’objectiu inicial a elaborar conjuntament una anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO, en l’argot empresarial). I entre la quarantena de participants van contribuir a dibuixar un escenari gris emmarcat per les evidències (comença a pujar el nivell del mar, la meteorologia cada cop provoca maldecaps amb més freqüència, creixerà el risc d’incendis i els episodis de contaminació són periòdics), però també diverses idees per començar, si més no, a frenar la situació.
Però també van posar sobre la taula alguns punts forts, sobretot en el cas de la zona del litoral. El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, va introduir alguns altres elements de risc, com ara la falta d’aigua per la irregularitat de la precipitació –que pot anar de les inundacions per forts aiguats a llargs períodes de sequera– i la salinització d’aqüífers, o la proliferació d’algunes espècies foranes de resultes de l’escalfament de l’aigua de la Mediterrània –més d’un miler han accedit a l’ecosistema a través del canal de Suez o el trànsit de vaixells transoceànics, i el 20% pot esdevenir plaga–. Però també va destacar que “acceptar que hi ha un problema ja és una oportunitat”. I que el relleu escarpat de la Costa Brava en molts punts pot mitigar problemes.
Entre la resta d’intervencions, moltes altres claus que contribuiran a traçar un full de ruta. Ports de la Generalitat va defensar que ja es preparen per a la puja del nivell del mar. I l’alcalde amfitrió, Maurici Jiménez, va recordar que caldria apostar pel transport públic, en zones que multipliquen població a l’estiu i on el 95% de visitants arriba i es desplaça en cotxe. També van posar deures a les administracions, que en parlen i se’n preocupen, però no acaben d’actuar amb agilitat. Per part de la Cambra de Sant Feliu, el seu president, Eduard Bosch, va anunciar que cal incentivar les empreses perquè apostin per les energies renovables i siguin més sostenibles.
En la sessió també hi van participar alumnes d’ESO de Sant Feliu. El grup Polseres Verdes, que promou accions per canviar hàbits. La vicecònsol honorària italiana a Girona i la Costa Brava, Emanuela Carmenati, va admetre que “aquests nois tenen pressa”, perquè gestionaran un planeta en pitjor situació. I es va fixar com a repte que l’any vinent puguin debatre accions ja en curs.
El president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Eduard Bosch, ha participat aquest matí en la primera jornada AMA Costa Brava, promoguda per la delegació gironina de la Cambra Italiana de Barcelona per trobar solucions als reptes que planteja la crisi ambiental. Bosch ha avançat que una de les línies de treball del mandat a la Cambra guixolenca serà el foment de la sostenibilitat energètica entre les empreses associades i de la demarcació. Com a incentiu, una de les opcions és impulsar un segell de qualitat per certificar els negocis que progressin en sostenibilitat,
La jornada, que ha durat tot el matí, ha implicat una quarantena de participants, de diferents institucions polítiques, econòmiques, conservacionistes i l’empresariat, que han compartit punts de vista i la diagnosi del problema, per plantejar un ampli ventall de solucions i iniciatives possibles. També hi han intervingut activament estudiants de Secundària a l’INS Sant Feliu, promotors del grup Polseres Verdes amb diferents iniciatives per conscienciar joves i famílies. L’objectiu, segons explicava la vicecònsol honorària d’Itàlia a Girona i la Costa Brava, Emanuela Carmenati, és teixir aliances entre el sector públic i el privat davant l’evidència que l’escalfament global ja comença a provocar efectes negatius.
Pel que fa a la Costa Brava, tots els agents han coincidit que cal actuar per frenar els efectes negatius de la puja del nivell del mar, la reducció de pluges amb episodis de xàfecs torrencials o el superior risc d’incendis. En el cas de la destinació turística, s’ha reclamat més desestacionalització o transport públic per reduir l’elevada dependència dels vehicles privats en els desplaçaments o l’arribada de visitants i turistes, i s’ha instat les administracions a actuar i promoure reformes amb més celeritat. Des del gremi hostaler Costa Brava Centre, però, han reivindicat que ja s’estan implementant accions, com ara en estalvi d’aigua o el seu reaprofitament per . I des dels cossos de seguretat, més control en qüestions quotidianes, com ara l’abandonament de frigorífics al carrer o la seva correcta gestió en les deixalleries, o l’actitud de treballadors assalariats que no actuïn amb prou zel.
La vicecònsol honorària d’Itàlia a Girona i la Costa Brava, Emanuela Carmenati, que al seu torn també és membre del plenari de la Cambra guixolenca i participa en les comissions de Comerç Exterior i Arbitratge, destacava el debat fructífer i desitjava que en la futura sessió de seguiment, l’any vinent, hi hagi accions en curs. Per part de la Cambra de Sant Feliu, també hi ha participat el president de la comissió de Territori, Infraestructures i Transport. Pere Ayach.
TV COSTA BRAVA
Por cada botella de vidrio que se recicla se ahorra la energía necesaria para tener un televisor encendido durante 3 horas.
Reciclar un envase grande de yogur ahorra la energía necesaria para mantener encendida una bombilla durante 1 hora.
Tratar la materia orgánica genera compost, produce biogás para electricidad y evita emisiones de metano.
Con 170 kilos de consumo anual por habitante, España ocupa el puesto 24 en el ranking mundial, lejos de los más de 300 kilos de papel y cartón que consume al año una persona belga, una luxemburguesa o una estadounidense.
El consumo de productos realizados con materiales reciclados tiene un menor impacto en el medio ambiente durante todo su ciclo de vida. Estos productos cumplen la misma o mejor función que un producto no reciclado y alcanzan las mismas o mejores cuotas de calidad y de satisfacción para el usuario. Generan menos emisiones de CO2 porque la mayoría de productos y materias primas procedentes de materiales reciclados necesitan en su obtención menos energía que los procedentes del medio natural.